2

Habitació d’un piset cèntric. Heroïnòman i Germana. Mirall, calaixera, tauleta, telèfon i altres mobles. Al fons, una porta que dóna a l’exterior. L'Heroïnòman s'està en un raacó, ajagut a terra, tapant-se les orelles amb les mans. La gerana és a l'altra banda de la porta, al replà de l'escala.
He dit que m’obris o trucaré a la policia!

(Pausa)

Em sents?

(Pausa)

Sé que ets aquí i no m’importa res, t’ho juro, ara mateix me’n vaig a la policia a denunciar-te, saps perfectament que les coses han canviat, per sort, per sort han canviat, ja no van amb miraments, et poden ficar a la presó si te’n troben només una mica. Em sents?

(Pausa)

M’has sentit?!

(Pausa)

He dit que no m’importa res!

(Pausa)

Res, sents? Ni que siguem germans ni res!! Obre!
L’Heroïnòman obre. La Germana entra, empeny l’Heroïnòman i tanca violentament la porta. Sense dir-se res, comencen a barallar-se amb cops de peu, cops de puny, bufetades i empentes. L’Heroïnòman intenta treure fora la Germana, però ella el bufeteja, l’agafa pel braç, el redueix i el du a un racó de l’habitació.
No penso marxar, em sents? No penso marxar fins que no m’hagis escoltat.
Vés-te’n, estúpida, m’has fet mal, puta, puta, puta
No podem esperar més. Ens has mentit i ens has robat. Ho estàs engegant tot a la merda, sents?, tot, i no parlo només de les nostres relacions, al cap i a la fi això no té importància... Tot i que, si el pare... estigués viu... ja t’hauria mort ell mateix amb les seves pròpies mans.
Tu ets una germana? Això és una germana?
Calla.
No ho ets.
Calla!
No ho ets.

(La Germana torna a bufetejar-lo. Ell la mira. Està suant.)

Escolta’m bé.
Vés-te’n.
No. M’has obert la porta. Per tant, sé que encara t’importo una mica. T’he amenaçat i aquesta vegada és de debò. Ho hem parlat i hem decidit de pagar-te una estada en un centre important.
Ha estat teva la idea o de l’altra puta?
Com tornis a pronunciar aquesta paraula et juro que en lloc de gastar-me els diners en tu, gastar-nos-els per tu, per salvar-te, imbècil, per salvar-te, et trenco ara mateix aquí mateix les cames perquè no puguis escapar-te i vaig de dret a la comissaria i et denuncio. Com pot ser? Però, tu saps què vol dir, puta? Saps què vol dir? Les putes no se’n gasten, de diners, pels altres, en cobren a costa del plaer dels altres. Sóc una puta, jo, que he de sacrificar-me per ajudar-te? És una puta, també, la teva germana gran que t’ha fet de mare, que ens va fer de mare!? És una puta, ella també? Com pots insultar-nos, com pots insultar-nos així, a mi, i sobretot a ella, que està destrossada amb tot el que li acaba de passar, tot el que ha passat, tota aquesta desgràcia, i tu sense dir-li una sola paraula de consol, ni un sol gest de consol per part teva, de qui més ho necessita, d’això t’ha servit estudiar tanta filosofia, imbècil? No has estudiat què és el consol, la pèrdua, l’abandó, no saps que està destrossada per dins i a sobre hem de suportar veure com et destrueixes? És això el que vas aprendre a la universitat, aprendre a destruir-te, imbècil?!
Aneu. Aneu a la policia. No tinc res. Aquí no hi ha res. Fa temps que ja no tinc res.
No em facis riure. T’has mirat al mirall? T’has mirat al mirall? Vine, vine, vine i mira-t’hi bé.
No.
He dit que vinguis! Mira’t, si tens valor. Mira’t. He dit que et miris!!
La Germana ha arrossegat pels cabells violentament l’Heroïnòman i l’obliga a alçar el cap davant un mirall.
Em fas mal.
Digue’m. Què hi veus?
Res.
Què hi veus?!
Jo. Tu. Res.
Mira’t la cara. És aquesta la teva cara? És aquesta, la cara que tenies fa tres anys, si és que encara te’n recordes? No. Aquest no ets tu.
Sóc jo. Sé perfectament que sóc jo.
Ets una mitja merda, menys que zero, aquesta és la cara d’un cadàver.
No. És la meva cara. Vosaltres dues sí que sou dues mòmies. Ha!, ha!, ha!

(La Germana l’estira violentament dels cabells i el fa caure a terra.)

Escolta’m bé. No t’ho tornaré a repetir. Estem disposades a pagar-te una bona temporada al millor centre de desintoxicació del país. És només a deu quilòmetres de la ciutat. En un lloc sa i agradable. Nosaltres t’hi volíem dur a la força, però això no ho accepten. Malauradament, cal que el malalt vulgui recuperar-se per poder-hi ingressar.
Malalt? Quin malalt?
Escolta’m. No et pensis que em ve de gust posar-me melodramàtica, saps que no m’agraden els drames: no volem més morts a la família, sobretot quan poden evitar-se. Ja estem prou desfets i no en tenim, per pagar tants psiquiatres.
No hi aneu, doncs.
Només volem ajudar-te. Has d’acceptar. Has de donar el teu consentiment. Ho faràs?
No tens set?
Ho faràs?
Vols un whisky, borratxa?

(Pausa)

Bé, doncs jo sí.
Sí, què?
Que sí que en vull un. A veure. On és, l’ampolla? La veus tu, germaneta? Si la veus, digue-m’ho. Només en vull fer un traguet. Saps que el whisky cura més que cap psiquiatre? Digue-li això a la germaneta teva que et va fer de mama -a mi també, ja me’n recooooordo-, doncs digue-li que no se’ls gasti tant en senyors amb bata blanca que t’aguanten el rotllo i prou i que una bona ampolleta de whisky li farà oblidar tota la merda, i només ha d’anar per ordre de records, per la mama morta tan jove, un glopet; per fer-nos de mama a nosaltres, un altre glopet; per casar-se amb un inbècil, un altre glopet; per quan l’imbècil la va prenyar i al cap de tres dies se’n va anar amb una altra, un altre glopet; pel disgust que li va donar el seu germanet quan en lloc d’estudiar dret va estudiar filosofia i es va convertir en un immoral i en un... etcètera, un altre glopet; per quan se li’n va anar a l’altre barri la criatura, un altre glopet, i t’asseguro que després de tots aquests glopets s’ha oblidat de tot, li fot una cossa al de la bata i a tu t’engega a la merda i em truca a mi i ens anem de farra, és clar que també li diria que provés el millor... però callo, en el fons dec estimar-la una mica, perquè no sé si recomanar-li això... Oh, mira, l’ampolla és buida. Oh. No tinc whisky. No tinc diners. Dóna’m alguna cosa. Se m’ha acabat el whisky i com que ara faig bondat... Oh. Dóna’m diners i vés-te’n. Em trobo bé, t’ho juro, germaneta. Tens alguna cosa? Vés-te’n, sisplau, germaneta, estic una mica nerviós.
No. No fins que no em diguis que sí.
No, què. Sí, què. No fins que sí, què. No et facis embolics, germaneta.
Para de dir-me germaneta!!
Que sí, què?
La Germana torna a bufetejar l’Heroïnòman, amb més força. Aquest cau a terra.
Ja no saps ni què dius ni què fas.
Saps què vaig aprendre de la filosofia? Que tu et fas les teves pròpies regles, i ara la meva regla és que després d’aguantar pallisses i merda que et cau a sobre, arriba un moment en què quan em peguen, pego, saps? Aquesta és la meva regla ara. O sigui que fot el camp. Fot el camp d’aquí abans que el teu estimat germanet tan delicat que anava per a pensador passiu passi a l’acció i agafi qualsevol ganivet o trenqui aquesta ampolla i te la clavi al coll o al ventre, m’has sentit?!!!
Em fas pena.
M’has fet mal.
Espero la teva trucada.
Què.
Dient que sí. Demà mateix. Si no, la policia.
La Germana surt. L’Heroïnòman llança una escopinada contra la porta. Amb una mena de rampell violent, camina per l’habitació donant puntades de peu als objectes.
Aquestes putes! Em volen fer mal! Putes velles!! Mòmies! Mortes!!! Per què em volen fer mal?!! Mal!! Mal!!
Va cap a una calaixera. L’obre. Remena l’interior d’un calaix i llença a terra tot el que conté. Aixeca amb fúria una mena de doble fons i treu una, després dues, tres, quatre paperetes d’heroïna i una de cocaïna. Obre la papereta de cocaïna, estén el polsim en dues ratlles al damunt de la calaixera i les esnifa. D’un altre calaix treu els instruments per preparar-se una dosi d’heroïna. Xeringa, cullera, encenedor, goma elàstica. Agafa una ampolla de qualsevol beguda alcohòlica i intenta obrir-la. No ho aconsegueix, trenca el coll de l’ampolla contra un prestatge. Es fa un tall a la mà però no l’adverteix. Es du l’ampolla a la boca, beu abundantment. Es fa un tall als llavis. Somriu. Es passa la mà pels llavis. La visió de la sang el fa riure. Omple la cullera de líquid. Hi dilueix el contingut d’un sobret d’heroïna sota la flama de l’encenedor. Es va concentrant en la preparació de la dosi com si es tractés gairebé d’un ritual sagrat. Deixa reposar la cullera plena i agafa la goma elàstica que lliga a la part superior del braç esquerre. Tiba la goma amb les dents. De cop i volta, riu. Deixa estar la xeringa i la goma, agafa la cullera i hi aboca el contingut de dues paperines més d’heroïna. Escalfa la cullera amb l’encenedor. Agafa la xeringa i absorbeix el líquid. Torna a ajustar-se la goma a l’entorn del braç i n’estira amb les dents un dels extrems. Es busca, amb dificultat, una vena i s’injecta el líquid.

Es relaxa.

Camina dues passes, indecís. Respira amb dificultats. Vol anar a seure. Titubeja. Murmura algunes paraules inintel•ligibles. Té una petita convulsió. Respira amb dificultats. Vol fer algunes passes. Ho intenta. Cau de genolls.

Intenta redreçar-se. La seva respiració és cada vegada més dèbil. Se li tanquen els ulls. El seu cos no li respon. Té alguna altra convulsió. Es redreça amb moltes dificultats. Torna a caure. Intenta arrossegar-se. Aixeca el cap, intentant obrir els ulls. Intenta alçar un braç que sembla voler anar en direcció a un telèfon. Perd el coneixement.

Mor.